| |
Storia dla Union di Ladins de Gherdëina dal 1945
Lijan ti prim documënc de fundazion dla Union, me ie unì da pensé tan rie che l messova vester a se fé ntënder avisa dala jënt do la II. Gran Viëra, do dut che! che fova suzedù y che ova spartì la jënt, cun gran mueies y senn.
Sce i trëi promotëures da ntlëuta, Luis Trenker, Leo Demetz y Franz Prugger, ova pudù giaté l sustëni de 16 autra persones che ova na cërta pusizion tla valeda, ne se ài nia fat saurì a purté si ideies, segurmënter idealistiches, dant a n majer cërtl de jënt. Do l'ancunteda preliminèra dl 19 de lugio 1945, ulache l ie unì nce dat pro al statut dIa Union, àn pona purvà de se prejënté ala populazion tla prima "Adunanza Generela", sciche n la tlamova ntlëuta, ai 5 de agost 1945. |
|
|
L protocol dla reunion conta de pustejedes drët ciaudes, de jënt che svaiova danterite, de n tlima bendebò revënt.
Due sà pu che n se tulova a di da na cërta pert che la Union ulova destaché Gherdëina y Badia da Bulsan per les meter sota Belun. Lijan i documenc dl temp, ruven seura che chësc ne fova nia l fin dla Union, che se tulova dant de unifiché duta la cin valedes. Sambën che l fova d'uni sort de utopies y de planificazions, plu o manco fantasieuses che nasciova ti cëves dIa jënt. N ne savova pu mo nianca, ulache fossa ruveda la Provinzia de Bulsan y ce sort de urdinamënt aministratif che fova udù dan ora per no se raion. Chësc spiega nce ciuldì che n cumbatova ntleuta cun tan de forza per defënder una o l'autra pusizion; y canche n defënd n ideal, drët o fauz che l sibe, cun dut se nstës, suzédel mefun che n devënta viercës per la rejons di autri...
Purempò luna ora tler una na minonga zentrela, che fova dessegur chela dla maiuranza dIa Union de chëi ani: duta la cin' valedes ladines deberiëda, puscibilmënter pra la Provinzia de Bulsan (te n memorandum de chëi ani iel scrit: raggruppare tutti i ladini in blocco unico e compatto sotto l'egida della Provincia di Bolzano, verso le cui vallate sboccano tutti i loro interessi economici).
|
Chësc fova pu nce 1 fin dl' autra urganisazions ladines te Fascia, Ampez y Fedom, penson mé a "Zent Ladina Dolomites", che messova ilo se defènder contra chëi che ti trajova dant ,ho vester "separatisc... Udon che deviers dI Muvimënt Ladin unìvel, te duta la trëi provinzies, teut ite pusizions uht massa giustifichedes, y suvenz cun l'aiut de jënt dla valedes.
|
Max Tosi n poet, n idealist
Dl 1946 fova pona stat 1 poet Max Tosi a ti dé inò ardimënt a chëi dIa Union; te si idealism mpue romantich l'òvcl stat bon de mutivé truepa jënt a se dé cà per l Ladin. La Union à depona giatà si prim presidënt tla persona de Franz Prugger, lità te na vela ai 15 de Iugio 1946. Dl 1948 ie la Union unida recunesciuda ufizielmënter, dl 1954 nce sciche "Ente Morale". N muessa tlo nce lecurdé i resultac culturei de chëi ani: bele dI 1948 fova unì ora inò 1 Calënder de Gherdëina,che Sn. Cristl Moroder à purtà inant nchina aldidancuei. Chësc ie ben un di pone de majer prestige y un di mieur resultac dl lëur dla Union te chisc cincant'ani. L Calënder ie deventà mpue 1 emblem dla vita dIa vale da y ven cunservà tla families sciche la cronica de no sta cumenanza.
Te plu ancuntedes àn scumencià te chëi ani a lauré sun la grafia dl Gherdëina, n à nce teut su cuntac cun i Badioc per ruvé a na regulamëntazion deberiëda. Dl 1948 ie pona unida ora la Gramatiga dl gherdëina de Minach-Gruber. Bele te chëi ani se àn purvà de arjonjer 1 nseniamënt paritetich y n valgun'ëures de Ladin tla scoles. Chësc urdinamënt, che ie pona nce unì a s'l dé, ie en bona peri 1 frut di sforc de n vaIgun inteletuei, che ova bele ntleuta capì cie che jiva debujën per nosta jënt.
L fova nce unì dumandà n ispetëur ladin per nosta scoles, n svilup che à pona purtà ala istituzion dl'Intendenza Ladina dl 1975.
|
|
Na gran idea , la Cësa di Ladins
Ma l'Union à fat si majer sforz, nce finanziel, per frabiché su na cësa de cultura Iadina. Te chëi ani, sota l presidënt Giuani de PetIin ( Presidënt per diesc ani dal 1948 al 1958), che à dat ca n gran contribut finanziel ora de si fuia y che ie stat de bon cun si avei per l gran debit dI frabiché, àn purtà a realisaziof! chesta Cësa di Ladins a Urtijei, che ie la senta dIa Union de Gherdëina y dIa Generela. Ntleuta ne fòvel pa nia tan saurì ruvé pra finanziamënc, l ne fova nia, sciche ncueicundi, cëses de cultura te adés uni pitI paesc. La Cësa di Ladins, inaudeda dl 1954, ie daviadechel na gran realisazion dl sforz di cumembri dla Union, y nia velch che ie mé unì enjenià ca dala aministrazions. Chësc dessa nce dé da pensé ai Ladins de nosc dis, che ie povester massa usei a se lascé mé sun i cuntribuc publics y sun l lëur dla istituzions! |
| |
|
 |
Sce ntleuta fòvel Ladins che fajova n sacrifize persunel per si ideal, pona ne saral ben nia massa de pertendù, de se purvé almanco a rujené ladin, te na situazion che veij la cultura Iadina for plu seurandata ala istituzions ufizieles, belau sciche l fossa n argumënt da dé jù a zachëi, acioche i se cruzie. Dal 1958 al 1961 à inò Franz Prugger menà inant l'Union. N muessa tlo lecurdé si sforc tIa cumiscions legislatives, per seguré la defendura di Ladins tl Statut de Autonomia.
Aldidancuei mienen belau che chisc derc venie dal ciel, che i sibe segures per for; la và alincontra de meter dassenn aver da che che! che ie sun l papier venie nce realisà y che l pustom dla lege ne venie nia mudà. Ti ani '60 f6ssei da lecurdé la fundazion dI Museum de Gherdëina, cun si promoteur Robert Moroder, che ie mo aldidancuei l motor de chesta cumpunenta de gran valuta dIa Cësa di Ladins. L ie tIo mpurtant Iecurdé che l Museum ie nasciù da n cumité dIa Union, y che l ie na pert integranta de nosc lëur culturel. |
|
| |
|
Cun la presidënzes de Pubi de Petlin, de Heinrich de Doss, de Stefan de Sulé, de Gilo Prugger (Presidënt per trëi Iegislatures), de Bruno Moroder, Vinzenz Peristi y Guido Insam àn purtà inant l lëur dIa Union tI ciamp dIa publicazions, dla nrescides, dIa bibliotech de studi, dl teater, dIa cianties, di inuemes de Iuesc y n.i. Lecurdon nce la prima trasmiscions dI Radio Ladin, cun l sforz ideaI y uman de si speaker y redadeur Bruno Moroderj na persona suvenz puech recunesciuda per due si meric, nce per l nseniamënt dI Iadin. Danter la gran scumenciadives vàla de Iecurdé i Cungresc InterIadins, i Dis Culturei, i Festivais Ladins y n.i.
TI ciamp publizistich òven ntant fat de gran vares inant cun la plata "Nos Ladins", fundeda dl 1949, y che ie aldidancuei la Usc di Ladins, che ven ora uni ena. Ma gran pert dl lëur dIa Union ne ven pu nia udùj due i intervënc pra la istituzions, dut l sforz aministratif y urganisatif, p.e. de Alex Moroder che dal scumenciamënt inant ie che ten adum y fej ji l gran enjini dIa Cësa di Ladins, de persones sciche anda Malia da Cudan cun si lëur te bibliotech y te scola, de deseines y deseines de cunselieres che dà ca si lëur y si temp liede, dut chësc resta en bona pert schendù ai uedli dla jënt. Da canche son leprò pra l Cunsei éi laurà pea cun i Presidënc: Guido Insam (dal 1979 al 1985), Dr. Edgar Moroder, de chel che lecurdon danter l'auter l'urganisazion dIa gran defileda di "2000 ani Ladins" dl 1985, cun Daniela Moroder , Presidëntaa per adés 10 ani dal 1986 nchina n cueicundi, y cun l Presidënt da sën Egon Vinatzer de Zenz dl Pech, na persona de gran sgors y dinamism che dajerà dessegur mò truep ala Union.
N carater apartitich
N auter pont che fossa da stlari tlo ie chel dl carater "apolitich" dla Union. Ti prim documenc veniel tres ora sorissà che n ie na Lia a carater "apolitich". ("Stante l'apoliticità dell'ULG..).N liej ti statue, che la Union se tol dant de stravardé la rujeneda y la cultura ladina, de svilupé l'ecunemia dIa valeda, de "fé dut l puscibl, acioche l'autorità ti chemuns y da autra istituzions dI luech reste da mans de ladins", de realisé na scola, ulache l ven nsenià daujin al talian y al tudesch nce lladin y n.i.Sen, l fossa ben ngiust, ti tré dant a chëi Pioniers de avei laurà per chisc fins; iust te chëi temps tan muvimëntei messova pu i Ladins se fé audì cun dut si empeni. Perche! iel stat n gran merit dIa Union de chëi ani, avei descedà la sensibeltà dla forzes politiches per i debujëns y la rejons di Ladins. Truep de chel che ie unì arjont per i Ladins ie perchel nce merit dIa Union, zenza cun chësc ulëi smëndri chel che à fat i partic. Aldidancuei pudons bën di che la Union à la funzion de stimulé la minonga dIa jënt per i problems y per eri soluzions che possa giaté n cunsens, canche la và de tematiches ladines. Gherdëina ie na valeda, ulache l Ladin se n stà mé mesanmënter ben. L fossa ben resià eri la gaujes de chësc fenomén: velun dij che l ie nosta maniera de viver, vel auter ti dà la gauja al turism, ai jeuni che ti sà bel unfat de dut, a chi che pensa mé ai scioldi y n.i. L n'ie nce de tei che se tol a di che cun l Ladin vàla suvier, che la Union se enventa mé problems che ne ie nia etc... le rate che messon cri la gaujes de chesta situazion te neus nstësc. L ie massa saurì sburdlé for dut sun i "temps ;r-aldidancuei" o sun "chisc jeuni"... Sce uniun de neus :aretessa mpue plu averda a coche l rejona, sce l fossa cnerent cun se nstës, te familia, tla cumenanza, te duta la situazions, te chëles che l Ladin possa uni adurvà, zënza ti fe l tort a chëi che ne l entënd propi nia, pona se n stajessans mpue miec en cont de nosta rujeneda. L spirt polemich de cërta persones che chier danieura :-ncajon per fé ora de dut n "politicum" fej n gran dann ala pese te nosta cumenanza. L Ladin ven trat cà per segondi fìns; n dij de ulëi defénder y varenté velch che suvënz ne cunëscen nianca avisa. Y cie che n ne cunësc nia, ne possen nia avëi gën. Per ti fé dl bën a nosta rujeneda messëssans deventé mpue plu realisc' y se lecurdé che na pitla mendranza ne possa nia se museré ala pèr cun gran rujenedes de milions de persones. Perchël muessen nce udëi ite che per la pitla mendranza vàla debujën de normatives de defendura, che velun miena de pudëi svaie ora sciche privilegh. Ie me é mefun entendù te due chisc ani che suvenz che i che perdica l plu la toleranz per se nstësc, sufuiëssa plu gën i mëndri. Chi che pertënd daniëura dai Ladins che i zede sun si rejons fundamënteles, ie pona chëi che svea adaut contra i "fundamëntalisc'" y i "fanatics" ladins. Ne iel pa nia nscila che son duc canc Ladins, che i che rejona mo ladin, unfat sce i ie tla Union o no? Pona fossel ben l minimum che n messëssa se aspité, che chëi che se sënt mo Ladins, porte pro a varenté chësta nosta rujeneda y chësta nosta valeda. Tan giut che la viverà mo nosta realtà, depënd propi da uniun de nëus. Fulestieres te nosta valeda ne ulons nia deventé! Chësc sibe l "moto" de duc i Ladins de Gherdëina.
|
| |
Ladins Storics
La Union di Ladins de Gherdëina fova pea pra autra sezions, fundadëures dla Union Generala di Ladins dla Dolomites. Pra la Generala "UGLD" cumpëida aldidancuëi cinch sezions che ie spartides su danter doi regions, una ie autonom, trëi provinzies de chëstes ie doi autonom y 19 chemuns. La Ladinia Dolomitica cumpëida 45.000 ladins. L logo nuef dla Union Generala di Ladins dla Dolomites ie unì fat da Manuel Vinatzer n ucajion di 100 dala fundazion. Presidënt dla Generela ie dal fauré dl 2005 inant Michil Costa de Curvea.
L fin dla Generala ie chël de fé tenì adum duta la Unions di Ladins dla Dolomites, cunlauran deberieda te deplù manifestazions per tenì sùt la cultura, la tradizion y la storia y identità ladina. |
 |
|
|
| |
I 19 uemes che à metù sù la Union di Ladins de Gherdëina
ai 19.07.1945 cun na senteda tl Hotel Madonna a Urtijëi
|
|
|
|
| Franz Prugger |
Luis Trenker |
Leo Demetz |
Engl Comploj
pluan
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
| Leo Crepaz |
Cristl Delago |
Adolf Martiner |
Cristl Moroder
de Levigi |
| |
|
|
|
|
|
|
|
| Heinrich Moroder
de Doss |
Luis Moroder
de Ianesc |
Raimund Moroder
(Mureda) |
Walter Moroder
de Ronc |
| |
|
|
|
|
|
|
|
| Albin Mussner |
Caio Perathoner |
Bibi Prugger |
Sepl Rifesser
da Stufan
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
| Franzl Runggaldier |
Luis Senoner
dla Tinderla
|
Pubi Stufflesser
de Petlin
| |
| |
|
|
|
|